Che piaŝè el mercàd e sta a la mòda GUARDA IL VIDEO DEL RACCONTO

Un lunedì a Casale, tra i banchi degli ambulanti, e se piove ci salva la poesia di quei due begli anziani in müda e taiör

Al lündì a Caŝàl gh’è el mercàd. M’è sémpor piaŝüd andàgh e girà tra i bànchi per tӧ qualcòs o ànca gnént. Per mi l’è un piaŝè e me lüstri i òci nel véd tànti culùri, tànti barlafüŝi, tànta gént. De spés me fò incantà da un vestìd o da ‘na camiŝéta, pénsi “gh’ò no biŝògn”, ma pö va a finì ch’la tödi cunvìnta da fà un afàre. Quàlche vòlta l’è pròpi un afàre, magàri l’è ‘na spéŝa inütil. Ma vurì mét la sudisfasiòn d’ùna dòna andà a cà cun qualcòs che te piàŝ, tè sernìd süi bànchi in méŝ a un mücc de ròba, tè töi sénsa fà cridà el bilàncio familiàr. E pö te se tìri sü el muràl a incuntrà gént, a fà d’le bèle ciciaràde cun amìŝe, a salüdà tüti ànca persùn che te cunùsi poch, apéna per el piaŝè da vedòs. Al mercàd gh’ém d’andà per lasà a cà pensiéri e preocupasiòn. Àltor che ‘na cüra de ricostituénti! Pruà per créd!

IL DIALETTO SUL CITTADINO Che bèl el mercàd: el te tìra sü el muràl

A dì la verità p’rò ni ültimi méŝi son ‘ndài poch al mercàd perché è piùüd de spés.

Quànd lévi sü al lündì e védi el témp brüt me dispiàŝ supratüt per i venditùri ch’i guadégnun no ch’èl dì lì. L’è el so mesté e l’è un bèl guàio per lur. I fan sciòpero sénsa vurèl!

Vist che incö el témp l’è brüt e pödi no andà al mercàd, m’è vegnüd in mént da mét a post el me armàdi. L’è ingrügnàd de vestìdi che méti pü da àni, ànca se i èn amò bèi, perché in èn pasàdi de mòda. Che ròba l’è la mòda? Son bùna no da spiegàla. Pruègh viàltri. Son adré a ‘ndà del difìcil. Per s-ciarìm le idee, sì ‘sa fò? Tìri föra un àlbum de futugrafìe vècie e védi me nòna tüta vestìda de négor cun sü un scusàl lungh fin ài cavìg. Püssè avànti gh’è me màma cun un taiör antìch, ma elegànte. L’è bèla me màma! Pö gh’è d’le futugrafìe de mi cun le me amìŝe: pedàgni a quadretòn e scalfaròti biànchi de cutòn. Quàlche an dòpu gh’ò sü un vestìd a campàna celèst strét in vìta. Gh’n’è ànca vüna cun la minigonna e stivalèti maròn. Ròba gnànca da créd! Vo avànti e me trövi màma e nòna e me piàŝi sémpor püssè ànca se son sémpor méno giùna.

Forse és a la mòda vör dì séntos bén nel mund e nel témp indùe te sé. Sarà insì? Trop cumplicàd. Alùra la piànti cun tànti ragiunaménti e scrìvi una puéŝìa cun dü ansiàn pensiunàdi ch’i paségiun lüghìdi ed elegànti, in taiör e müda.

I GUÀRDUN INÀNS

Càmpi s-ciùnfi de mélga, / pumgranìn rùsi e ridénti, / bùschi d’castégn, / fùnŝi per tüti,/ föie duràde, / pìgne d’ légna da bruŝà nel camìn, / grapéi d’üga carnùŝa / da schisà fin a l’ültima gùta / per fà must e vin bon / dòpu la buìda ni tin. //

Autùn, belèsa d’un tramùnt: / lé in taiör celestìn / lü tüt tirént cun la müda / da bracèto, sul vial d’la stasiòn. / I van piàn, i gh’àn témp / i s’pàrlun tàme dü pulastrìn:/

“Ringrasiàndo el Signùr, / cun la nostra pensiòn, / gh’ém bisògn de nisün”. //

Un balòn vernighént / èl guaìta apùŝ ai pirèl; / lé, lü, càldi de sul, / la man i se dàn / e i guàrdun inàns. //

L’è adré a végn un’ugiàda de sul, magàri fò ‘na scapàda al mercàd. Ciau

DIZIONARIETTO

Apùŝ: dietro

Barlafüŝi: cianfrusaglie

Ciciaràde: chiacchierate

Incö: oggi

Indùe: dove

Ingrugnàd: stipato

Guaìta: sbirciare

Lüghìdi: in gamba

Mélga: granoturco

Mücc: mucchio

Taiör: tailleur

Müda: abito completo da uomo

Pedàgni: gonne

Pìgne de légna: cataste di legna

Pirèl: pioppi

Pulastrìn: pulcini

Pumgranìn: melograni

S-ciarìm: schiarirmi

Scalfaròti: calzerotti

S-ciùnfi: gonfi, sazi

Sernìd: scelto

Töi: comprato

Vernighént: rosso acceso

© RIPRODUZIONE RISERVATA