’Na partìda de balòn: una festa, ma tüt d’un culp l’ària l’è cambiàda...
LA VIDEOLETTURA DEL RACCONTO

Maddalena Negri ci racconta un pomeriggio su un campo da calcio: il gioco si fa duro, l’atmosfera diventa violenta anche in tribuna, una metafora della nostra società

Quàlche stemàna fa m’è capitàd d’andà cul me om a véd una partìda de balòn de me neùd ch’èl giüghèva sul camp indùe, àni prìma, l’èva giügàd so papà.

Sèri rilasàda tàme in vacànsa e tüta cunténta perchè me parìva da és turnàda indré de tànti àni in un mund de giuentù e alegrìa. Gh’èra tànti papà e màme intùrn al camp a fà el tìfo per i pròpi fiöi. Ànca mi, che capìsi poch o gnént de càlcio, pichèvi i man quànd la bàla la rivèva süi pè de me neùd e lü el curìva vers la pòrta. “L’è pròpi bràu” pensèvi, tàme l’èra so papà.

.Il dialetto sul "Cittadino" - Che bel giög el balòn, ma se diventa violento scappo a casa

Tüt d’un culp l’ària l’è cambiàda: dü giügadùri i s’èn scuntràdi e i àn tacàd a das pesàd e manàd cun ràbia e cativéria. I genitùri, ànca màme, i s’èn mìsi adrè a vuŝà “Pìcol, l’è un disgrasiàd, rùmpogh i gamb!!!!”.

M’è vegnüd la pèl rìsa e son scapàda a cà, scunvòlta per la viulénsa ch’ò sentìd e ò vist ni òci di fiöi e di gràndi.

Pürtrop l’è no un caŝ iŝulàd. La viulénsa e la preputénsa par ch’i cumàndun el mund. L’è un prubléma gròs ànca n’le stràde di nòsti paìsi, ànca di giùni. I se scaténun sémpor püsè de spès e sémpor püsè periculuŝi, fin a ‘rivà al curtél purtàd a scòla cun l’intensiòn da masà. Quand son ‘rivàda a cà ò cercàd una pueŝìa ch’èvi scrit tànti àni fa; èvi futugrafàd l’ària giuiùŝa che tirèva quànd i fiöi i giühèvun partìde de balòn in uratòri o sü quàlche campét spurtìu del paìŝ. Divertimént e amicìsia, ridàde e puméi russi per le cùrse avànti e indré da una porta a l’àltra tàme cagnulìn deŝligàdi d’la cadéna; felicità da truàs inséma dòpu la scòla a scurlìs dài os le ùre de silénsio e übidiénsa.

’NA PARTÌDA DE BALÒN

Gol! Da un campét quasi splad

’rìva un gaŝaghè da dì no,

mìla fiöi i giögun ’na partìda

cun’n balòn méŝ sgunfiàd.

Òci fürbi

maiéte maŝaràde

ŝenòci tüti splàdi

facìne vernighénte.

Intùrn, i amìŝi

i vùŝun ànca lur,

i rìdun, i schèrsun,

i s’ dìŝun d’le scumàgne.

Chi è che véns?

Chi è che pèrd?

Nissün la sà.

I vörun apéna giugà!

Son ŝbaŝìda. So pü che ròba pensà. Vöri no dì: “Ài me témpi l’èra tüt bèl” perchè lè no vìra, p’rò gh’ò pagüra, supratüt p’ri giùni, de tàme sém adré a rigulà vèrs la preputénsa. Fermémos! L’amur e’l rispèt i èn no debulésa, ma la fòrsa di véri òmi.

“Non poteva mancare la predica della nonna” diŝ i me neùdi.

DIZIONARIETTO

Curtél - coltello

Deŝligàdi - slegati

Gaŝaghè - chiasso

Giügadùri - giocatori

Maŝaràde - madide di sudore

Puméi - zigomi

Rigulà - rotolare

Ŝbaŝìda - pallida e turbata

Scumàgne - soprannomi

Scurlìs - scuotersi

Ŝenòci - ginocchia

Splad - spelacchiato

Vernighénte - rosse vermiglie

© RIPRODUZIONE RISERVATA